Bo, ja he acabat el segon volum de la sèrie Blackwater, i puc començar dient que m’ha agradat més que el primer. Reflexionant sobre el perquè, crec que és per que el context de la història ja està desplegat, i els personatges principals i les seues relacions presentades. En aquest cas la trama es centra en la construcció d’un dic i com això impacta en l’enfrontament familiar dels protagonistes.

Aquesta vegada, l’element sobrenatural no apareix fins a la part final, després d’anar creant una tensió soterrada, tensió que s’allibera de manera molt efectiva en eixe punt on apareix el “monstre”, que acaba sent el punt àlgid de la història. La impressió que em va donar el primer llibre segueix intacta, una bona saga per a intercalar entre altres lectures més complexes.

Últim canvi el 2025-09-30