Ja feia temps que no llegia un assaig, i a aquest li tenia prou ganes des de que me’l nomenaren. No coneixia a l’autora, periodista, així que no he tingut cap referència abans de començar a llegir-lo.

Aquest assaig és lleuger i molt entretingut, fa un repàs de la ‘pijor’ espanyola, intentant explicar què és i d’on ve. No acaba de ser una gran revel·lació ni descobreix res massa nou, però la mescla d’entreteniment i sistematització fa que recomane aquest llibre sense dubtes.

Per a mi el més interessant és com l’autora introduïx un concepte que m’ha paregut molt esclaridor: l’emulació pecuniària. Aquest concepte serveix per a diferenciar els autèntics rics dels que només ho pretenen ser a base d’adoptar formes i maneres dels rics. Això li serveix a l’autora com a fil conductor, ja que justifica que els emuladors són els ‘pijos’, i com van en un poc de retràs en la sua senyalització de riquesa respecte al que fan els autènticament rics.

Últim canvi el 2025-09-05