“Leviathan Falls” és el novè i últim llibre llarg de la sèrie “The Expanse”, que he llegit sencera, incloent les novel·les curtes. No serà sorpresa, aleshores, que diga que sóc un fan d’aquesta sèrie de llibres. No així de la sèrie de televisió, contra la que no tinc res, però que no he vist ni pense vore, m’ha agradat la història i el món que han creat els autors, i no veig que necessite vore la sèrie de televisió. Aquest comentari, per tant, és més sobre la sèrie que sobre el llibre.

Començaré dient que m’agrada molt com està feta l’aproximació de ciència ficció dura (però no tant), sense exhibicions de coneixements, que per a mi són molt avorrides. Hi ha elements que són clarament ficció, i són necessaris per a la història o, directament, el resultat de l’avanç de la història, però no converteixen la sèrie en una aventura en l’espai, com moltes vegades passa.

Per posar una nota negativa, no m’ha convençut molt com al terç final de la sèrie passem d’uns personatges principals en la flor de la vida, quasi omnipotents en lo físic (això és una exageració per la meua part), a uns personatges físicament decadents, on la narració quasi detalla com els fa mal l’esquena. Tot i que servix per a fer notar el pas del temps, crec que és massa sobtat i forçat.

Finalment, crec que cal parlar sobre com estan estructurats els llibres. Els primers recorden molt a les famoses novel·les de George R. R. Martin, que, no per casualitat, té els autor de “The Expanse” com a ajudants literaris. Són novel·les riu, on cada capítol està narrat des de la perspectiva d’un dels protagonistes, i al final acaben tots junts en un mateix espai, siga una nau, un edifici o altre lloc. Per a mi funciona bé en les primeres novel·les, i quan pareix que aquesta estructura comença a cansar, aleshores els autors comencen a jugar en aquesta convenció que ells mateixa han creat, cosa que a mi m’ha fet gaudir dels volums finals sense caure en l’avorriment de saber cap on es dirigirà la historia

En resum, “The Expanse” és queda per a mi com una gran sèrie de llibres de ciència ficció, que m’ha donat moltes bones hores de lectura. Jo l’he llegit en anglès sense cap problema, el llenguatge no és gens complicat, i a més així és pot apreciar millor, crec jo, la llengua dels habitants del cinturó d’asteroides. Els recomane a qui haja gaudit en la ciència ficció americana de la seua època daurada, crec que està a l’altura.

Últim canvi el 2025-08-22