Trobe que Terry Pratchett m’hauria d’agradar més, inclús tinc el record llunyà d’haver-ho passat molt bé en algun altre volum d’aquesta saga, però al remat ja fa anys que els seus llibres se m’atraganten. Hi ha trossos que me fan riure, però hi ha altres en els que em perd, oblide els personatges i se’m fan bola.

En aquest no ha segut molt diferent. Com de costum als llibres de Discmon, Pratchett agafa un tema per a posar-lo de fons a la història, i aleshores fa bona cosa de comentari social sobre eixe tema. Potser aquesta siga la part que em fa tornar de tant en tant, la part de subtext, moltes voltes ben explícit, que l’autor inclou a cada llibre. En aquest cas el tema és el cinema, i no falten els temes grossos: relació entre productor i autor, o negoci i voluntat artística, i inclús la font mateixa d’inspiració artística. Bo, segur que en uns mesos estic llegint-ne un altre del bo de Pratchett.

Últim canvi el 2025-07-13