He de començar dient que aquest llibre m’ha agradat molt. Molt fins el punt de parar de llegir per a que no s’acabe. Té la llargària que necessita la història, ni més ni menys, la dosi de cinisme exacta, i acaba com ha d’acabar, i sense ser predible.

És una narració on, jo crec, molta gent es va a sentir reflexada: una dona que treballa a una oficina i, cada dia que va cap a la feina, desitja que la xafe un bus per a estar una temporada de baixa i oblidar-se del treball. Pren coses per a intentar tirar endavant i està rodejada de gent que és difícilment soportable.

Està escrita en des del punt de vista de la protagonista, i una expressió seua que m’ha calat fins el punt d’adoptar-la és la de “jugar a les oficines”. La descripció del treball em pareix sublim, recolzant-se en els tòpics sense arribar a tocar-los. El final és redó, per acabar de fer bo el llibre.

Últim canvi el 2025-04-13